Cant a l'esperança i crida contra l'oblit, aquesta obra recorda el moment en què el poeta Pablo Neruda i el ministre d'Exteriors del govern xilè, Abraham Ortega, van obrir les portes del país a més de 2.000 republicans espanyols exiliats.
“Que la crítica borre toda mi poesía, si le parece. Pero este poema, que hoy recuerdo, no podrá borrarlo nadie”. Així es referia Pablo Neruda al que ell va considerar una de les seves majors fites, noliejar un vaixell des de França, el Winnipeg, perquè més de 2.000 refugiats de la Guerra Civil Espanyola poguessin anar-se'n a Xile a la recerca d’una nova vida. Un encàrrec fet pel govern xilè, encapçalat pel ministre d’exteriors Abraham Ortega, que va canviar la vida de milers de refugiats i dels seus descendents. El 3 de setembre de 1939 van arribar al port de Valparaíso. Molts d’ells mai més no tornarien a Espanya.
Aquest muntatge teatral pretén donar veu i memòria a la història d’aquells que es fan dir “Els fills de Neruda” des d’una mirada contemporània.
El director Norbert Martínez Pujadó diu "El viatge del Winnipeg forma part de la història silenciada del nostre país. El risc que aquest silenci es converteixi en oblit o, encara pitjor, en tergiversació és cosa de tots."
Autoria: Laura Martel
Direcció: Norbert Martínez
Producció: Puça Espectacles, La Jarra Azul i Grec 2020 Festival de Barcelona
Repartiment: Repartiment: Laia Alberch, Laura María González, Martí Salvat i Edu Tudela
Direcció de producció: Ôscar García Recuenco
Espai sonor: Nacho López
Escenografia: Anna Tantull
Vestuari: Ma del Mar Grañena
Il.luminació: Yuri Plana
Disseny audiovisual: Clara Guixé i Viedma, Núria Planes i Jordi Soler Quintana
Art conceptual: Òscar Climent